logo

L’oratori “El regreso” de Carles Baguer (1807) i les festes de beatificació del dr. Josep Oriol

Notes sobre El Regreso a Barcelona su patria del Doctor Josef Oriol de Carles Baguer (1807)

Les festes de beatificació de Josep Oriol el 1807 constitueixen un dels esdeveniments festius més importants de la Barcelona moderna. El temps de preparació de les festes, més de vuit mesos, ja dóna una idea de la rellevància de l’ocasió. No en va, els organitzadors de les celebracions s’emmirallaren en les grans festivitats de la canonització de Sant Ramon de Penyafort de 1601. S’hi van implicar un nombre molt alt d’institucions urbanes que van mobilitzar tots els recursos musicals disponibles a la ciutat. Per a les festes, es van escriure 6 oratoris musicals, un nombre molt alt fins i tot per als estàndards del segle XVIII, dels quals es van fer fins a 22 interpretacions en només tres setmanes. L’excepcionalitat de l’ocasió va justificar l’ús d’efectius excepcionals, sobretot en la plantilla de vents (trompetes, trompes i ús simultani de clarinets, flautes, oboès i fagots), i la multiplicació, dins l’estructura tradicional de l’oratori català, dels números corals i orquestrals. El Regreso de Baguer és, per tant, l’element més brillant d’una constel·lació d’obres importants escrites pels principals compositors locals de l’època, com els mestres de la catedral i de Santa Maria del Mar, Francesc Queralt i Josep Cau. Tinc constància de la conservació de 5 d’aquests 6 oratoris, alguns dels quals es donaven, fins ara, per perduts. Aquestes circumstàncies multipliquen encara més l’interès d’un treball de recerca en torn d’aquestes obres.

La composició d’oratoris, obres musicalment ambicioses, va ser, al llarg del segle XVIII, un vector fonamental de la modernització de la música escrita a Catalunya i una font molt important de prestigi per als compositors locals, Baguer inclòs. Retrospectivament, aquesta floració d’oratoris de 1807 és el cant del cigne de la vida cultural de l’Antic Règim a Barcelona, al caire de la crisi de 1808. Amb una visió a llarg termini, el corpus musical de Baguer constitueix sens dubte una de les fites més significatives de la música catalana, entre les grans misses de Valls de l’inici del segle XVIII (Scala AretinaUt queant laxis) i les primeres incursions exitoses de compositors catalans en el món de l’òpera italiana durant la primera meitat del segle XIX (Carnicer, Cuyàs). La importància especial que va adquirir El Regreso de Baguer, obra grandiosa i una de les últimes del compositor, que va morir pocs mesos després, ve provada per l’alt nombre de fonts conservades en arxius catalans, inclosos diversos arranjaments.

Per als estudiants de música d’avui en dia, constitueix una via d’accés privilegiada a la riquesa del patrimoni musical català, l’interès de la qual ve reforçada per la temàtica barcelonina de l’obra, on hi tenen veu alguns dels protagonistes principals dels relats miraculosos del Beat Oriol, però també els pobres de Barcelona o els pescadors de la Ribera. D’altra banda, la interpretació de l’El Regreso al mateix lloc on es va estrenar el 1807, la basílica de Santa Maria del Pi, on descansen encara les restes d’una figura tant lligada a la ciutat com Sant Josep Oriol, revesteixen l’ocasió d’un interès encara més especial.

Barcelona, 20 de maig de 2018

Lluís Bertran, Ph. D.

Musicòleg. Perfils a Academia i MECRI Research Group.

Data:gener 04, 2019