logo

Trompetes al campanar del Pi

Processó de la festa de l’Ommegang a Bruxel·les (fragment). Denis Van Alsloot 1616, Museo del Prado.

No és gaire conegut que els dies de grans celebracions a Barcelona, sigui per l’entrada de sa Majestat, del senyor bisbe o potser d’una relíquia d’un sant important, hi havia un fil musical ciutadà que era tocat des de dalt de tot del campanar de Santa Maria del Pi. L’emblemàtic campanar, el més alt de la Barcelona antiga, per la seva posició central i isolada ofereix encara avui una visió de 360 graus sobre els terrats de la ciutat medieval. Per aquesta raó el campanar es convertia en el lloc ideal per que un grup de trompetes escampessin el seu so per tota la ciutat mentre que, a baix al carrer, s’esdevenien els actes festius.

El fet de situar grups de menestrils en llocs elevats mentre se celebraven esdeveniments festius i religiosos al carrer, era força habitual a Europa ja des de l’època medieval. Era l’anomenada música alta és dir tocada a l’exterior, amb instruments de vent de fusta o metall i sovint en llocs elevats, en contraposició a la baja que s’interpretava als interiors. En el cas que ens ocupa només cal recordar les estructures que encara avui es conserven i que van ser construïdes per aquesta funció com ara l’anomenada Casa de las Chirimías del passeig de los Tristes a Granada, o d’altres de desaparegudes però ben documentades en època moderna com la Torrecilla de la Música construïda a principis del segle XVII en el Prado de San Jerónimo de la ciutat de Madrid .
El campanar de Santa Maria del Pi era un dels punts utilitzats a Barcelona per aquests tipus d’esdeveniments musicals i festius.

Processó al Pla de la Boqueria cap a mitjans del segle XVIII. Att. Antoni Viladomat i Manalt, MNAC.

La documentació de l’Arxiu del Pi aporta nombroses referències de pagaments per actes realitzats al campanar, sobretot pel que fa a la pólvora festiva: Mascles i arcabussos sovint eren disparats des del terrat del campanar els dies de festa i cap a finals del segle XVIII fins i tot s’hi engegaven castells de focs artificials, segons els testimoni ocular del baró de Maldà.

En relació concretament a la música, a l’APSMP es conserven uns documents molt interessants que fan referència a l’arribada de la relíquia de Sant Isidre a Barcelona l’octubre de 1623. Aquest esdeveniment propicià que es fes festa al carrer per tota la ciutat. Concretament, durant la processó que es va fer per entrar la relíquia a la ciutat des del monestir de Valldonzella, la parròquia de Santa Maria del Pi va pagar una cobla de menestrils per fer vespres al carrer, assistir als oficis i també tocar els seus instruments des del campanar. En aquesta ocasió es va pagar també un conjunt de trompetes i timbals perquè sonessin dalt de la torre. Sens dubte serien un conjunt de trompetes naturals les quals, en aquesta ocasió, van ser tocades per un corredor de coll acostumat, per raó del seu ofici, a aquest tipus d’instrument de vent.

El document de l’APSMP especifica les quantitats pagades, un cop acabada la festa el dia 20 d’octubre d’aquell any 1623, a n’Antoni Casanoves i Tordera, “musich, per la confraria sua de menestrils, que hana a la professó, per les dues vetlles al campanar dimarts i dimecres, dues vetlles a la Iglesia los mateixos dies, i per lo offici vesprer, completes i professó dins la iglesia lo dijous”. Les vetlles eren petits concerts que s’oferien els dies de festa en alguns indrets de la ciutat, normalment al carrer i també dins de les esglésies com a entreteniment dels assistents. Tenim doncs que n’Antoni Casanoves music, director o mestre d’un conjunt de ministrers, va oferir dues vetlles dalt del campanar a més d’actuar dins l’església durant els oficis i assistir a la processó del trasllat de les relíquies des del monestir de Valldonzella. Per aquesta feina en Casanoves i els seus companys van cobrar 14 lliures.

Oficial tocant una trompeta. Anthonie Palamedesz. Primera meitat del segle XVII, col·lecció particular.

 

 

Un altre anotació ens parla de les quantitats pagades a en Pau Arner, corredor de coll, el qual havia interpretat juntament amb quatre companys també trompeters, dues vetlles més dalt del campanar mentre es feia la passada i la processó. Per aquestes dues actuacions els cinc trompeters cobraren 8 rals cada u, en total 4 lliures.

En els comptes també trobem tambors acompanyant els ministrers i les trompetes tant a la processó com en una de les vetlles al campanar. El document diu que: “se ha pagat a Pasqual Sidor i dos altres tabalers de cavall per a sonar la pasada a 17 de dit, i la professó a 18, dues lliures i vuit sous a rahó de 8 sous cada hu”. Més avall anota també que “se ha pagat al mateix i altre companhió seu tabaler de confraria per una vetlla al campanar lo dimars a 17 del dit. Dos reals ha cada hu”. Del document es pot deduir que durant la passada és a dir: l’anunci de la festa pels carrers principals de la Ciutat, es van utilitzar timbalers a cavall, tal vegada alguna cosa semblant a les anomenades trampes de les processons del Corpus. No així dalt del campanar el dia 17 ja que com a mínim un dels tabalers era de confraria, s’entén que amb els arnesos per tocar a peu dret.

 

La festa es va celebrar el dimarts dia 17, el dimecres dia 18 i el dijous 19 d’octubre de 1623. La processó va ser el dia 18 i el divendres dia 20 els músics rebien el seu sou per la feina feta. Del document es desprèn que els menestrils, probablement tres xeremies i un baixó o sacabutx, actuaren dalt del campanar dimarts i dimecres fent vespres i que el mateix dimecres acudien a la processó juntament amb els tabalers a cavall. Per altra banda el conjunt de trompetes s’alternava amb els ministrers a tocar dalt del campanar mentre aquests acudien a la processó o feien la passada pel carrer i els timbalers els acompanyaven tant des de dalt com des del carrer.

Només podem imaginar l’efecte que feia sentint de lluny el so de 5 trompetes i dos timbals mentre la processó creuava la Rambla en direcció al portal de Sant Antoni. En aquell moment els edificis eren més baixos i el campanar de 54 metres s’erigia solemne per damunt dels terrats d’una ciutat molt més petita i lleugerament més silenciosa que l’actual. Potser algun any podríem fer la prova i tornar la música a dalt del campanar de Santa Maria del Pi.

 

Podeu consultar l’article sencer amb les notes i la transcripció dels documents al Recòndit, o des d’aquí.

 

Reproducció d’una trompeta natural del segle XVII.

Leave a reply

*

captcha *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.