Created with GIMP
En aquest temps de confinament pel Convid-19 a l’Arxiu de Santa Maria del Pi no hem deixat de treballar. Ara, de casa estant, he pogut posar al dia aquelles feines rutinàries però importants que la gestió del dia a dia havia anat ajornant. Us presento doncs noves eines de descripció: es tracta de dels catàlegs de dos sèries molt interessants per la historiografia no només del Pi si no també del nostre país.
Una és la sèrie documental d’una fundació dedicada a dotar a les donzelles pobres i pagar els estudis a joves sense medis, principalment del Comtat del Rosselló. La fundació va ser instituïda per l’hereva del Dr. Jaume Puigmitjà doctor en lleis i cap de la sala 2ª civil de la Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, el qual va fer testament l’any 1614. Anna Puigmitjà, germana del testador, en rebre l’herència a la mort prematura de l’esposa d’aquest, va fer donació de l’herència a la beneficència per les raons abans dites. Nomena administradors de la fundació a Perpinyà el síndic major de la Catedral de Sant Joan i als cònsols del Consolat de Mar de la vila. Per altra banda, a Barcelona nomenà també administradors dels bens a la Catalunya Sud el degà del col•legi de Notaris Reials, el prior del convent de Sant Francesc i el rector de Santa Maria del Pi. Els documents conservats al nostre arxiu són precisament els corresponents a aquest darrer administrador. La documentació és interessant, a part dels coneixements que aporta sobre la gestió d’una causa pia i de les persones que n’eren beneficiàries, per l’excepcionalitat del moment històric en que es fundà i es va haver de gestionar, en mig de les guerres dels 30 Anys i dels Segadors, i la conseqüent partició del Principat pel Tractat dels Pirineus l’any 1659 circumstància que va allunyar considerablement les ciutats de Barcelona i Perpinyà.
L’altre sèrie correspon als documents d’un llegat que el llinatge de mercaders ennoblits Bertrolà i Calders, senyors de Llanera, va haver de cedir a la comunitat de preveres del Pi en pagament d’un deute insatisfet mitjançant la formula jurídica de la Datio Insolutum. Aquesta documentació, a més d’aportar nombroses dades d’un llinatge noble del Principat, de les seves rendes i propietats, de l’administració del Dret de Bolla a Tortosa i de les rendes del castell i terme de Llanera a la Segarra, és important per que d’una manera definitiva descarta la mort de Carles de Bertrolà i de Calders en el Setge de Cambrils a mitjans de desembre de 1640, un error molt habitual en la historiografia catalana que gràcies a aquesta documentació i a l’estudi de n’Àngel Vallverdú ara podem corregir i ampliar en la narració d’un dels primers i més sagnants episodis de la Guerra dels Segadors.
Podeu accedir als Nous catàlegs en la secció: Instruments de descripció
Catàleg Causa Pia Puigmitjà
Catàleg Llinatge Bertrolà-Calders
