Durant les tasques d’actualització i inventari que s’estan realitzant a l’APSMP en vistes a la seva pròxima obertura, va apareixent molta documentació interessant que segurament farà les delícies dels investigadors avesats a llegir amb facilitat escriptures antigues. És evident que per al gran públic tots aquets paperots, si no es serveixen degudament transcrits estudiats i analitzats són del tot incomprensibles i, conseqüentment, passen desapercebuts. Però de vegades, dins d’aquest tresor documental apareixen caramelets com aquesta impressionant xilografia que, deixeu-m’ho dir, és interessant i apta per a tots els públics.
Es tracta d’una representació del Sant Crist de la Santa Espina, una imatge que va tenir una gran devoció a la ciutat durant el barroc. La capella on es venerava aquesta imatge de Crist era ni més ni menys que la cripta de la basílica, que des del segle XVI estava relacionada amb la donació d’una important relíquia de l’espina de Jesús, provinent directament de la relíquia propietat de la Casa Reial de França i que encara avui es venera a la catedral de la de la capital francesa.
La presència de la relíquia condicionava la dedicació de la capella a la Passió de Crist i, per aquesta raó, era el Sant Crist l’element central d’un retaule que a la primera meitat del segle XVIII Pere Costa i Cases (1693-1761) va realitzar per encàrrec de la confraria erigida en aquest lloc. Val a dir que el gremi dels Velers de Barcelona en varen ser els patrons i custodis fins ben bé al segle XX.
La prova xilogràfica és probablement una reedició de finals del segle XVIII en la que es van utilitzar, com era pràctica habitual, planxes anteriors segurament de mitjans del segle XVII. La representació iconogràfica és molt interessant perquè no es tracta d’una Vera effigies del Sant Crist, es dir, no és una representació realista de l’escultura que hi havia a la capella, si no una representació simbòlica de la devoció. És una teofania construïda a partir de l’escena tradicional del calvari, amb el Crist, la Mare de Déu i Sant Joan però que introdueix la idea del roser místic com a eix principal en el qual estan inscrites les imatges, en una clara referència a les espines de dolor i patiment de la passió de Crist. Els marcs decoratius representant els improperis de la passió alternats amb els monogrames de Jesús i Maria i s’utilitzaven en tots els gravats de passió que editava el Pi o les corporacions que hi estaven associades. les planxes originals encara es conserven a l’arxiu.
Finalment cal dir que la imatge original del Sant Crist de la Santa Espina va ser traslladada a la capella de la puritat a finals del segle XVIII degut a les humitats que patia la cripta i inclòs en un nou retaule realitzat cap a 1850 per Josep Oriol Mestres i Esplugues (1815-1895). L’any 1936 no es va cremar però va desaparèixer. En el seu lloc actualment hi ha un Crist de pasta basat en un disseny de Josep Llimona i Bruguera (1864-1934).
Jordi Sacasas Segura
Arxiver Santa Maria del Pi